Presentació al Blog

Salutacions!, en aquest bloc podreu trobar i fer una ruta didàctica sobre el món del treball social, des del seu origen fins a la seva professionalització. Aquesta ruta s'articula en un seguit de parades pel procés de creixement i desenvolupament del treball social com a professió.

L'intenció d'aquesta ruta és que tant la gent de la Universitat de Lleida com la d'altres llocs pugui saber més coses d'aquesta professió que ha sigut clau en diversos moments de la història de l'ésser humà i és clau com a eina d'ajuda en l'actualitat, fent servir les noves tecnologies.

Així que espero que us serveixi d'ajuda a tothom qui vulgueu saber una mica més sobre el TREBALL SOCIAL.

APARICIÓ DEL TREBALL SOCIAL (S.XIX)

Contextualització

Durant el principi i finals del segle XVIII es donen una sèrie de revoltes que condicionen i marquen el desenvolupament del món i de les societats en l'àmbit soci-econòmic i polític. Aquestes revoltes es donen al món Occidental en països com: Anglaterra l'any 1688, a Estats Units al 1777 i a França l'any 1789 amb famosa Revolució Francesa. 
Aquesta porta simbolitza el triomf de la burgesia amb el fi del Antic Règim i el Poder Absolut i amb ell la Llibertat de la societat sota el poder.

Un altre fet significatiu que es produeix durant aquest segle és la proclamació dels Drets Humans l'any 1781, lo qual comporta un canvi en la societat i en el reconeixement dels drets i llibertats de les persones. Aquesta carta dels drets humans serà a posteriori un element essencial i necessària per al reconeixement del treball social com a professió i disciplina.

- Anglaterra

Durant aquesta època no es respecten els drets humans ni els drets dels treballadors que treballen a les fàbriques durant la Revolució Industrial que apareix a Anglaterra com a primer país. En aquest país es presenta una gran urbanització precipitada de gent que procedeix del àmbit rural. Aquesta urbanització comporta com a conseqüència una gran globalització de gent en barris i cases de Anglaterra amb condicions higièniques desastroses i grans necessitats socials, aquesta corrent s'anomena: The horrible London.

Dones i nenes treballen en una fàbrica tèxtil al segle XIX.

- Estats Units

Aquest és el segon país on es dona la Revolució Industrial a mitats del segle XIX. Això comporta grans innovacions tecnològiques i industrials com el ferrocarril, innovació en el camp dels transports de l'època moderna. 
Als Estats Units es dona una guerra civil, la qual comporta grans problemes socials i demogràfics. Aquest conflicte bèl·lic esdevé problemes higiènics, ferits, morts i taxes de mortalitat altes degut als problemes de salut i malalties que hi havia.
Més tard van arribar nous temps d'esperança econòmica per al país i la societat. Aquest desenvolupament econòmic va comportar l'aparició dels primers monopolis financers i amb ells l'aparició dels grans gratacels, que comportaven una innovació a l'arquitectura arreu del món.
Pel que fa a l'àmbit social, desprès dels anys de la gran arribada d'immigració ens els anys anteriors, les coses es van complicar amb la raça negra, rebutjada des de fa temps per la raça blanca i considerada inferior i esclava per als superiors. Aquests conflictes amb la raça negra van esdevenir fortes manifestacions, associacions i ideologies  en contra com el famós: Ku Kux Klan, famós grup radical i xenòfob en contra de la raça negra que la perseguia amb manifestacions violentes i agressions radicals.

Tres membres del Ku Klux Klan que es col·loquen en una desfilada 1922.

                           

                                   

                                  ACTIVITAT

PROFESSIONALITZACIÓ I PRIMERES ORGANITZACIONS SOCIALS - I

A partir dels problemes socials ocorreguts durant el segle XIX es van començar a crear noves organitzacions socials amb l'objectiu d'ajudar a les persones més necessitades que es trobaven amb problemes d'integració social, econòmics o familiars. Dos d'aquestes organitzacions més importants van ser creades per dones, autores de aportacions teòriques i pràctiques per al desenvolupament del treball social com una eina essencial per a la societat. A continuació es descriuen cada una d'aquestes dos organitzacions socials amb els seus objectius i teories i dins de cadascuna les aportacions que cada autora va fer per a elles.

- Organització de la Caritat (COS)

Aquesta organització es va crear a Anglaterra, el seu nom en anglès és: Charity Organization Society (COS). Es va crear amb la idea de ser un instrument efectiu i eficaç per a resoldre la pobresa de l'època victoriana i regulars els fons de la caritat. En els seus origens es va començar a coordinar l'acció entre entitats privades i públiques i més tard es va formar com una entitat civil basada amb fonts privats.

Els objectius que tenia aquesta organització eren:

• Tenir un ordre en les organitzacions filantròpiques de Londres les quals es trobaven en un profund caos.
• Reduir el pauperisme, és a dir, la pobresa extrema de les persones.   

Aquesta organització estava formada per un consell, dins d'aquest es trobaven tals persones com polítics, membres de l'aristocràcia i de l'església o fins i tot la mateixa Reina del Regne Unit.
Les bases fonamentals d'aquesta organització les podem dividir en quatre punts essencials amb els quals es defineix la estructura i idees de la organització, aquestes idees les podem utilitzar actualment per a treballar com a professionals en tots els casos dels usuaris.

1. Investigar el cas o la situació presentat/da per l'usuari.
2. Elaborar un pla d'ajuda amb la col·laboració del usuari.
3. Fer un seguiment metòdic durant tot el procediment dins que la situació es modifiqui.
4. Cursar finalment els recursos adequats segons les institucions adequades.

Aquesta organització portava a terme el seu pla d'actuació de manera individual i per parelles en els joves i els infants, un dels grups amb més risc. Aquest pla d'actuació es vol portar a terme utilitzant la coordinació entre els sistemes públics i privats. També es té una vital importància a l'autodependència del individu amb les seves capacitats i motivacions així com una certa pressió sobre ell per a produir el canvi i aconseguir els objectius marcats.. I per acabar, es considera la família com un element important per al canvi de situació que es voldrà portar a terme. Les principals autores que es troben dins de la COS són Mary Richmond i Octavial Hill.

MARY RICHMOND (1861-1928)

Mary Richmond

Les seves aportacions tècniques sobre el treball social anaven dirigides a la forma en que actuar davant de l'usuari i quina relació establir amb ell. Va ser la primera dona que va dirigir a USA una organització de la caritat, on es va impartir el primer seminari per treballadores socials i va fundar la primera escola. Volia crear una escola de Treball social i l'any 1917 va escriure "Diagnosis social", llibre on es formula la teoria del treball social, la qual va ser recolzada per més de 17 anys d'investigació i treball en el camp.
Les aportacions de Mary Richmond cap al treball social van ser:

• Forma el treball social de continguts i tècniques a utilitzar per treballar.
• Diu que els objectius del treball social no són tan sols solucionar sinó també investigar i denunciar els caos i situacions dels usuaris que puguin ser greus.
• Formar una atenció directa cap al usuari, ser franc i i desenvolupar les potencialitats i participació del individu.
• Conèixer la història social del usuari per així comprendre-la.
• Treballar amb els casos amb prou temps, dedicació i esforç.
• Tenir present l'excés de burocratització que hi ha pel mig del cas.
• Formació professional amb consells cap als professionals com la naturalitat i la rigidesa.

Mary Richmond també presenta una mena de pautes a seguir ordenadament davant d'un cas, aquestes pautes són un seguit d'actuacions que proposa per dur una actuació professional.

1. Fer un diagnòstic de la situació del usuari i evitar centrar-se únicament en les mancances econòmiques. Així recollir informació de les diferents fonts del usuari.
2. Interpretar les dades obtingudes.
3. Establir un pla d'intervenció acorda't entre l'usuari i el treballador social.
4. Formular una metodologia de la intervenció.

OCTAVIA HILL (1838-1912)

Octavia Hill

Des de petita ja tenia contactes amb tots el teòrics del país degut a la seva tradició familiar que tenia el seu avi metge i el seu pare banquer.
Octavi Hill pretenia lluitar contra els habitatges insalubres que hi havia ens el barris de Londres degut a la forta urbanització que hi va haver durant la Revolució Industrial. Aquest fet feia que moltes famílies visqueren en habitatges amb condicions insalubres i d'amuntegament.

Per solucionar aquests problemes, Octavia Hill va tenir la iniciativa de portar a terme un pla de rehabilitació d'habitatges l'any 1864 de reformar antigues mansions abandonades, dividir-les en habitacions i llogar-les a preus baixos a tota aquella gent que vivia en males condicions i amuntegades entre sí. Aquest pla de rehabilitació s'anomena: "London slums". 

Per portar a terme aquest pla els passos següents van ser reclutar nombroses dones voluntàries encarregades de cobrar el lloguer de les habitacions. A més, aquestes s'encarregaven d'aconsellar en matèries d'economia domèstica i activitats sanes durant el temps lliure. També donaven una formació a les mares per a elevar el autorespecte i donar una millor educació als seus fills.

PROFESSIONALITZACIÓ I PRIMERES ORGANITZACIONS SOCIALS - II

- Settlement Movement

Es tracta d'una organització que tot i que Samuel i Henrietta Barnett l'any 1894 van crear "El moviment dels establiments" basats en aportacions teòriques d'Octavia Hill, la persona més important d'aquesta organització va ser Jane Addams que va exportar el Settlement Movement als EEUU.

Al lloc d'origen de l'organització, a Londres, es va crear el "Toynbee Hall" on no es buscava la igualtat social com a principal objectiu sinó l'harmonia social entre persones i comunitats. 

L'any 1903 a Londres hi havia: 12 salons de lectura, classes, sales per a reunions.. etc la ideologia de la organització era fonamentalment religiosa amb el propòsit cristià de educar i millorar la zona social de les persones de manera grupal i amb treball en equip.

JANE ADDAMS (1860-1935)

Jane Addams

Va nàixer a Illinois dins d'una família acomodada, visita el Toynbee Hall a Londres i l'any 1931 se li concedeix el Premi Nobel de la Pau i tal com em dit abans, exporta el Settlement Movement als EUA.

La seva idea era la de treballar amb grup de persones acollides als centres d'autoajuda per així millorar la vida comunitària mitjançant la implicació dels veïns. També pensava que els treballadors socials tenen que tindre una implicació política per estar al costat de les reivindicacions dels ciutadans.

Les aportacions teòriques que va formular Jane Addams per al treball social són:

• Crear centres on s'ofereixin diferents serveis educatius i formatius.
• Treballar en l'entorn del barri, creant així una implicació veïnal.
• Fer un treball més reivindicatiu per a millorar els serveis municipals.

                                                                     ACTIVITAT

APARICIÓ DEL TREBALL SOCIAL A ESPANYA

A Espanya el naixement del treball social com a professió sempre ha estat endarrerida degut al tancament que hi havia durant l'època franquista (1939-1975). Aquesta època dictatorial va portar a que les idees, llibres, tècniques i aportacions de autors/es estrangeres no pugessin arribar a Espanya i això va comportar que la disciplina no es pugés desenvolupar amb rapidesa i al mateix temps que a Europa.

Però abans d'això, durant el segle XIX es van donar uns factors d'influència del treball social com unes organitzacions i normes assistencials cap a la societat.

• Llei de Beneficència (1849): es regula l'assistència social pública. L'Estat assumeix la tasca com a seva pròpia i es distribueix les competències entre les diferents administracions de beneficència. Es dona una cooperació entre la beneficència de manera privada i l'Esglèsia de manera caritativa.
• Creació de la Comissión de Reformas Socials (1883 i 1884): es presenta la pobresa com a problema social i es reclamen solucions jurídiques i econòmiques en temes laborals.
• Rerum Novarum (1891): Encíclica de León XIII on es veuen les preocupacions de l'Església. 
• Gota de Leche (1902): atenció institucional a la mortalitat infantil.
• Instituto Nacional de Previsión (1908): organització pública on es volia fer una racionalització i modernització  de la beneficència per a la vellesa i la invalidesa.

Durant els anys 40-50 de l'època del franquisme es va crear varies escoles d'assistència social, però les més importants van ser les dos següents.

1. Escuela de Formación para el Hogar y Obras Sociales Femeninas (1939): es canvia el pla d'estudis d'acord amb la nova realitat política i dins de l'escola hi han noies de classe acomodada i religioses. L'any 1941, aquesta escola canvia el nom a Escuela Católica de Enseñanza Social, en aquesta la formació passa a ser de tres cursos.

2. Escuela de Visitadoras Sociales Psiquiátricas (1952): es planteja que la visitadora social doni assistència i consell fora del manicomi per així abordar els problemes dels individus. Les visitadores socials es formen en especialitzacions com: psiquiatria, psicopedagogia, psicologia i laboral.

Les figures més destacades d'aquest temps van ser: Victoria Kent, Clara Campoamor i Concepción Arenal.
- La primera era una defensora dels drets dels presos penitenciaris de les presons.
- La segona, una política que va participar en l'elaboració de la Constitució de la Segona República espanyola i defensava el dret de la dona per a una societat més justa i igualitària

- I la tercera, una visitadora general de presons de dones. Ella penava que la societat tenia que procurar els béns de manera justa: estudi, dignitat de la persona, capacitat personals i progrés del usuari.

Un dels fets més destacats que es va produir durant l'època de la Transició democràtica espanyola va ser la creació de la FEDASS (Federación Española de Asitentes Sociales), amb la qual es va aconseguir el reconeixement universitari i avanç de la disciplina, una millora de la intervenció, formar un marc adequat per parlar de l'Estat de Benestar a Espanya i amb això eliminar la paraula "beneficència de la Constitució Espanyola de 1978.

                                                                   ACTIVITAT

ACCIÓ DEL TREBALLADOR SOCIAL

Podem descriure el treball social com: producte de les experiències acumulades per oferir ajudes socials als nostres semblants i lligades al desenvolupament teòric de les ciències socials. 

Però en aquesta entrada ens centrem en el professional, en el treballador social, sobre aquest hi ha moltes definicions, però el treballador social té que tenir un perfil amb unes característiques tot i que no es troba dissenyat del tot encara. Podem dir que és jove, col·lectiu desconegut, professió amb dificultat per defini-se a sí mateixa i assumeix diferents rols.

- Perfil del treballador social

• Acceptació de l'usuari (no jutjar, no criticar-lo, tenir confiança i respecte)
• Empatia (transmetre comprensió i preocupació per la situació)
• Comunicació clara i directa.
• Autenticitat (honestedat)
• Autoritat i poder professional.
• Tenir un propòsit (conegut i acceptat per les dues parts)

La professió de treballador social exerceix uns mecanismes de control i funcions de mediadors a manera individual i grupal/comunitari.

Amb això, es vol afavorir el desenvolupament de les capacitats de les persones com l'autodeterminació, l'adaptació i el desenvolupament de l'usuari.

1. Funció preventiva: actuació precoç i a priori abans de que es detecti el problema per a que així no es produeixi major.
2. Funció promocional: creació de recursos, promocionar i millorar les capacitats i motivacions del individu.
3. Funció assistencial: intervenció quan el problema ja existeix. Intervenció proporcionada i organitzada per a superar els problemes actuals.
4. Funció rehabilitadora: es busca la integració i reinserció a la societat de la persona que va estar exclosa durant un temps pel seu problema.
5. Funció de gerència: administració i planificació: Programes, serveis, intervenció i gestió de recursos eficaç i eficient. 
6. Funció investigadora: Conèixer i detectar problemes.
7. Funció docent: Continua formació i fomentar la difusió i el debat de noves experiències professionals. 

Els rols i funcions que té el treball social varien segons l'àmbit institucional en que s'actua i es desenvolupa la intervenció que poden ser dos:

• Sector: conjunt de persones que composen un col·lectiu que comparteixen unes característiques comunes.
• Àmbits: diferents camps d'acció on intervenen els treballadors socials, que en l'Estat del Benestar coincideixen amb els sistemes públics de protecció social. 

                                                         

                                                                  ACTIVITAT