APARICIÓ DEL TREBALL SOCIAL A ESPANYA

A Espanya el naixement del treball social com a professió sempre ha estat endarrerida degut al tancament que hi havia durant l'època franquista (1939-1975). Aquesta època dictatorial va portar a que les idees, llibres, tècniques i aportacions de autors/es estrangeres no pugessin arribar a Espanya i això va comportar que la disciplina no es pugés desenvolupar amb rapidesa i al mateix temps que a Europa.

Però abans d'això, durant el segle XIX es van donar uns factors d'influència del treball social com unes organitzacions i normes assistencials cap a la societat.

• Llei de Beneficència (1849): es regula l'assistència social pública. L'Estat assumeix la tasca com a seva pròpia i es distribueix les competències entre les diferents administracions de beneficència. Es dona una cooperació entre la beneficència de manera privada i l'Esglèsia de manera caritativa.
• Creació de la Comissión de Reformas Socials (1883 i 1884): es presenta la pobresa com a problema social i es reclamen solucions jurídiques i econòmiques en temes laborals.
• Rerum Novarum (1891): Encíclica de León XIII on es veuen les preocupacions de l'Església. 
• Gota de Leche (1902): atenció institucional a la mortalitat infantil.
• Instituto Nacional de Previsión (1908): organització pública on es volia fer una racionalització i modernització  de la beneficència per a la vellesa i la invalidesa.

Durant els anys 40-50 de l'època del franquisme es va crear varies escoles d'assistència social, però les més importants van ser les dos següents.

1. Escuela de Formación para el Hogar y Obras Sociales Femeninas (1939): es canvia el pla d'estudis d'acord amb la nova realitat política i dins de l'escola hi han noies de classe acomodada i religioses. L'any 1941, aquesta escola canvia el nom a Escuela Católica de Enseñanza Social, en aquesta la formació passa a ser de tres cursos.

2. Escuela de Visitadoras Sociales Psiquiátricas (1952): es planteja que la visitadora social doni assistència i consell fora del manicomi per així abordar els problemes dels individus. Les visitadores socials es formen en especialitzacions com: psiquiatria, psicopedagogia, psicologia i laboral.

Les figures més destacades d'aquest temps van ser: Victoria Kent, Clara Campoamor i Concepción Arenal.
- La primera era una defensora dels drets dels presos penitenciaris de les presons.
- La segona, una política que va participar en l'elaboració de la Constitució de la Segona República espanyola i defensava el dret de la dona per a una societat més justa i igualitària

- I la tercera, una visitadora general de presons de dones. Ella penava que la societat tenia que procurar els béns de manera justa: estudi, dignitat de la persona, capacitat personals i progrés del usuari.

Un dels fets més destacats que es va produir durant l'època de la Transició democràtica espanyola va ser la creació de la FEDASS (Federación Española de Asitentes Sociales), amb la qual es va aconseguir el reconeixement universitari i avanç de la disciplina, una millora de la intervenció, formar un marc adequat per parlar de l'Estat de Benestar a Espanya i amb això eliminar la paraula "beneficència de la Constitució Espanyola de 1978.

                                                                   ACTIVITAT