PROFESSIONALITZACIÓ I PRIMERES ORGANITZACIONS SOCIALS - II

- Settlement Movement

Es tracta d'una organització que tot i que Samuel i Henrietta Barnett l'any 1894 van crear "El moviment dels establiments" basats en aportacions teòriques d'Octavia Hill, la persona més important d'aquesta organització va ser Jane Addams que va exportar el Settlement Movement als EEUU.

Al lloc d'origen de l'organització, a Londres, es va crear el "Toynbee Hall" on no es buscava la igualtat social com a principal objectiu sinó l'harmonia social entre persones i comunitats. 

L'any 1903 a Londres hi havia: 12 salons de lectura, classes, sales per a reunions.. etc la ideologia de la organització era fonamentalment religiosa amb el propòsit cristià de educar i millorar la zona social de les persones de manera grupal i amb treball en equip.

JANE ADDAMS (1860-1935)

Jane Addams

Va nàixer a Illinois dins d'una família acomodada, visita el Toynbee Hall a Londres i l'any 1931 se li concedeix el Premi Nobel de la Pau i tal com em dit abans, exporta el Settlement Movement als EUA.

La seva idea era la de treballar amb grup de persones acollides als centres d'autoajuda per així millorar la vida comunitària mitjançant la implicació dels veïns. També pensava que els treballadors socials tenen que tindre una implicació política per estar al costat de les reivindicacions dels ciutadans.

Les aportacions teòriques que va formular Jane Addams per al treball social són:

• Crear centres on s'ofereixin diferents serveis educatius i formatius.
• Treballar en l'entorn del barri, creant així una implicació veïnal.
• Fer un treball més reivindicatiu per a millorar els serveis municipals.

                                                                     ACTIVITAT

APARICIÓ DEL TREBALL SOCIAL A ESPANYA

A Espanya el naixement del treball social com a professió sempre ha estat endarrerida degut al tancament que hi havia durant l'època franquista (1939-1975). Aquesta època dictatorial va portar a que les idees, llibres, tècniques i aportacions de autors/es estrangeres no pugessin arribar a Espanya i això va comportar que la disciplina no es pugés desenvolupar amb rapidesa i al mateix temps que a Europa.

Però abans d'això, durant el segle XIX es van donar uns factors d'influència del treball social com unes organitzacions i normes assistencials cap a la societat.

• Llei de Beneficència (1849): es regula l'assistència social pública. L'Estat assumeix la tasca com a seva pròpia i es distribueix les competències entre les diferents administracions de beneficència. Es dona una cooperació entre la beneficència de manera privada i l'Esglèsia de manera caritativa.
• Creació de la Comissión de Reformas Socials (1883 i 1884): es presenta la pobresa com a problema social i es reclamen solucions jurídiques i econòmiques en temes laborals.
• Rerum Novarum (1891): Encíclica de León XIII on es veuen les preocupacions de l'Església. 
• Gota de Leche (1902): atenció institucional a la mortalitat infantil.
• Instituto Nacional de Previsión (1908): organització pública on es volia fer una racionalització i modernització  de la beneficència per a la vellesa i la invalidesa.

Durant els anys 40-50 de l'època del franquisme es va crear varies escoles d'assistència social, però les més importants van ser les dos següents.

1. Escuela de Formación para el Hogar y Obras Sociales Femeninas (1939): es canvia el pla d'estudis d'acord amb la nova realitat política i dins de l'escola hi han noies de classe acomodada i religioses. L'any 1941, aquesta escola canvia el nom a Escuela Católica de Enseñanza Social, en aquesta la formació passa a ser de tres cursos.

2. Escuela de Visitadoras Sociales Psiquiátricas (1952): es planteja que la visitadora social doni assistència i consell fora del manicomi per així abordar els problemes dels individus. Les visitadores socials es formen en especialitzacions com: psiquiatria, psicopedagogia, psicologia i laboral.

Les figures més destacades d'aquest temps van ser: Victoria Kent, Clara Campoamor i Concepción Arenal.
- La primera era una defensora dels drets dels presos penitenciaris de les presons.
- La segona, una política que va participar en l'elaboració de la Constitució de la Segona República espanyola i defensava el dret de la dona per a una societat més justa i igualitària

- I la tercera, una visitadora general de presons de dones. Ella penava que la societat tenia que procurar els béns de manera justa: estudi, dignitat de la persona, capacitat personals i progrés del usuari.

Un dels fets més destacats que es va produir durant l'època de la Transició democràtica espanyola va ser la creació de la FEDASS (Federación Española de Asitentes Sociales), amb la qual es va aconseguir el reconeixement universitari i avanç de la disciplina, una millora de la intervenció, formar un marc adequat per parlar de l'Estat de Benestar a Espanya i amb això eliminar la paraula "beneficència de la Constitució Espanyola de 1978.

                                                                   ACTIVITAT

ACCIÓ DEL TREBALLADOR SOCIAL

Podem descriure el treball social com: producte de les experiències acumulades per oferir ajudes socials als nostres semblants i lligades al desenvolupament teòric de les ciències socials. 

Però en aquesta entrada ens centrem en el professional, en el treballador social, sobre aquest hi ha moltes definicions, però el treballador social té que tenir un perfil amb unes característiques tot i que no es troba dissenyat del tot encara. Podem dir que és jove, col·lectiu desconegut, professió amb dificultat per defini-se a sí mateixa i assumeix diferents rols.

- Perfil del treballador social

• Acceptació de l'usuari (no jutjar, no criticar-lo, tenir confiança i respecte)
• Empatia (transmetre comprensió i preocupació per la situació)
• Comunicació clara i directa.
• Autenticitat (honestedat)
• Autoritat i poder professional.
• Tenir un propòsit (conegut i acceptat per les dues parts)

La professió de treballador social exerceix uns mecanismes de control i funcions de mediadors a manera individual i grupal/comunitari.

Amb això, es vol afavorir el desenvolupament de les capacitats de les persones com l'autodeterminació, l'adaptació i el desenvolupament de l'usuari.

1. Funció preventiva: actuació precoç i a priori abans de que es detecti el problema per a que així no es produeixi major.
2. Funció promocional: creació de recursos, promocionar i millorar les capacitats i motivacions del individu.
3. Funció assistencial: intervenció quan el problema ja existeix. Intervenció proporcionada i organitzada per a superar els problemes actuals.
4. Funció rehabilitadora: es busca la integració i reinserció a la societat de la persona que va estar exclosa durant un temps pel seu problema.
5. Funció de gerència: administració i planificació: Programes, serveis, intervenció i gestió de recursos eficaç i eficient. 
6. Funció investigadora: Conèixer i detectar problemes.
7. Funció docent: Continua formació i fomentar la difusió i el debat de noves experiències professionals. 

Els rols i funcions que té el treball social varien segons l'àmbit institucional en que s'actua i es desenvolupa la intervenció que poden ser dos:

• Sector: conjunt de persones que composen un col·lectiu que comparteixen unes característiques comunes.
• Àmbits: diferents camps d'acció on intervenen els treballadors socials, que en l'Estat del Benestar coincideixen amb els sistemes públics de protecció social. 

                                                         

                                                                  ACTIVITAT